20 de març de 2024

Després d'un parell de setmanes sense fer el repàs habitual a l'actualitat musical, ara se m'acumula la feina. Com que no vull fer un post llarguíssim, intentaré anar fent algunes actualitzacions diàries sobre les novetats de les últimes setmanes fins que em posi al dia.

Un dels discos que més m'ha impressionat últimament ha estat l'últim disc de MGMT, Loss of life.

MGMT és un grup difícil de classificar. Una banda mainstream que no vol ser-ho? Un grup indie que ha tingut un èxit inesperat? Després del gran èxit del seu primer disc, Oracular spectacular, MGMT s'han anat reinventant amb cada disc (des de la psicodèlia al synth pop), cosa que ha fet que no acabessin de tenir un so fàcilment indentificable. Això no ha impedit, però, que fossin capaços de produir nous hits, com "Little dark age", de 2018, que es va convertir en una cançó viral de Tik Tok.

Tot i que sempre havia gaudit amb els anteriors discos de MGMT, la veritat és que no m'esperava que aquest m'agradés tant (potser per l'efecte de l'esmentada aversió del grup a casar-se amb un so característic). Malgrat tot, no podeu esperar d'aquest disc èxits instantanis com "Kids" o "Time to pretend", ja que la majoria de cançons són més aviat tranquil·les i, fins i tot, tristes. Però un rere l'altre, els temes del disc van sonant com cançons pop perfectament construïdes i amb els millors referents a la brúixola (des de Bowie, a Pink Floyd -la influència de Syd Barrett sembla una de les úniques constants de la seva carrera- o els èxits dels primers 80). En certa manera, sembla que hagin fet el disc no a partir dels hits sinó a partir d'aquelles cançons que hi ha a tots els discs que amb el temps t'acaben captivant més que els hits.

Com a exemple, "Bubblegum Dog" és una bona mostra de les virtuts del disc. En aquesta hi ha molt Bowie (aquells udols del principi alla "Diamond Dogs") tot i que jo també hi sento Nirvana en algunes estrofes.

I aquesta "Mother Nature", si no és un hit s'hi assembla bastant, amb ressons d'Oasis, Blur i del britpop en general (el meu fill la va sentir i la vam haver de tenir tota la tarda en bucle, tot i que el vídeo en stop motion hi va tenir força part de culpa).

PD: Per al pròxim comentari sobre MGMT m'imposo el repte de no fer servir la paraula hit.